logo

 

 

estaticallibreta

Dimecres, 15 Gener 2014 09:16

El 5x5, un recurs sobreestimat en Minibàsquet

Escrit per David Moreno
Valorar aquest article
(1 Votar)

Després de més d’una dècada entrenant, i veient l’evolució del bàsquet, on sempre van sorgint noves tendències, un se n’adona que a nivell d’entrenament i a nivell tàctic, les categories de formació poc tenen a veure a quan un era jugador. És més, poc tenen a veure a quan vaig començar a entrenar. Darrerament m’he centrat de nou en el món del minibàsquet, com a entrenador i com a observador. He vist entrenaments de companys, m’he parat pel carrer per veure estones d’entrenaments a patis d’escola, o fins i tot, veure entrenaments anteriors al meu a pavellons públics observant equips de diferents clubs, i entre molts altres aspectes m’ha cridat l’atenció que, en general, hi ha un ús excessiu del recurs del 5x5 en aquestes categories.

Ja abans de començar, dono la meva opinió de que estic en contra de l’ús del 5x5 a minibàsquet excepte en moments puntuals (jornades de descans per la diversió que suposa per les jugadores, o en minis si tenim alguna punta competitiva en algun moment de la temporada), i ara explicaré els motius. Si ens fixem en el joc d’un equip premini, veurem que el 90% de temps en un partit podem reduir-lo en situacions de 1x1. Les jugadores que comencen a jugar a aquesta categoria, miren la pilota per botar, al fer-ho perden de vista la noció de la passada, només utilitzant-la quan per algun motiu se’ls hi acaba el bot.

La nostre feina com a entrenadors és dotar-les de recursos per, primer de tot, no haver de mirar la pilota quan boten, així posteriorment poder treballar la lectura de la passada o la passada en si. Fonaments Tenim una infinitat de conceptes a treballar, tipus de bot, canvis de mà, domini de pilota, passis, finalitzacions, tir, mecànica, parades, arrencades, fintes… Llavors, si el 90% del joc és redueix a 1x0, i la resta és màxim 2x0 (paro de botar i l’haig de passar, per tant una companya ha de rebre), i tenint una necessitat absoluta d’ensenyar fonaments, per què hem de dedicar temps als nostres entrenaments a treballar 5x5? Per diversió o per veure la competició ja tenim els partits de cap de setmana!

En la categoria mini, podríem dir que té certa similitud. Les jugadores tot just s’estan formant, tenen un munt de fonaments nous a aprendre encara i a millorar els que ja coneixen. La base del nostre treball ha de ser aquests fonaments, i després tota la tàctica individual, que vindria a ser el treball més difícil de tots, ajudar a fer veure als jugadors quan utilitzar els fonaments que han aprés. Tot i això, en aquesta categoria ja comencem a veure una mica més de tàctica col·lectiva que a premini. Quants cops hem vist entrenaments on a base de 5x0 s’està treballant el passar i tallar? No és en el fons una situació clara de 2x0? És a dir, tenim un joc col·lectiu on predomina el 2x0, però ens dediquem a ensenyar-lo amb 5x0 perquè és el que faran als partits. Amb situacions de 2x0 podem ensenyar a passar i tallar, a ocupar l’espai idoni a partir d’una penetració d’una companya, a tallar des de costat dèbil etc.

Formem robots?

Parlant ja d’equips un nivell més avançat, on es pot arribar a treballar el reemplaçament o la inversió, he vist mil vegades entrenadors (de nou) fent un 5x0 amb 5 jugadores obertes, i a passar – tallar – reemplaçar – invertir, o treballant la posició defensiva al costat fort i costat dèbil. No cal! Amb un 3x0 n’hi ha suficient, podem treballar tot de diferents situacions reals, però amb joc reduït. No estem formant robots, han de veure què han de fer individualment, i la suma serà el que farà l’equip, no al revés. Si hem fet bé la nostra feina, al partit les jugadores tindran clars els conceptes, tindran clars els espais a ocupar, i què han de fer segons com actiu la jugadora amb pilota, i amb sort, ens trobarem amb jugadores que començaran a moure’s bé per iniciativa pròpia en situacions no treballades, que ens farà veure que estem fent la feina encara millor del que ens pensàvem.

Evidentment, la base de tot el treball és, primer que les jugadores entenguin el motiu pel qual fem una cosa o una altra i després la repetició de totes les situacions que vulguem treballar. Això, comporta una complicació per l’entrenador, ja que passem de repetir un exercici únic i “estàtic” a múltiples variants i opcions que a part enriquiran més a les nostres jugadores. Fer d’entrenador no és difícil, fer de bon entrenador requereix una mica més d’esforç, però compensa!

Per concloure, des del meu punt de vista, jo inclouria en aquesta argumentació a les categories infantils, però aquí s’hauria ja de parlar d’altres factors que hi tindrien relació directe, com el treball previ a mini bàsquet, el nivell de l’equip i un llarg etcètera que podrien debatre l’anteriorment escrit. Per tant, ho podríem deixar en un tema només de mini bàsquet (premini i mini) Que en penseu vosaltres?

David Moreno @DavidsMoreno11

 

Llegir 1980 vegades Darrera modificació el Dimarts, 06 Gener 2015 21:07

Amb el suport de:

logo curt                             FCBQlogo                                logo diba                               spalding                   

Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència. Si hi estàs d'acord apreta el botó per acceptar-ho. .