logo

 

 

estaticallibreta

Dimarts, 20 Desembre 2016 05:55

"Pit stop" a pista

Escrit per Jaume Pujol
Valorar aquest article
(0 vots)

Abans d'acabar l'any us deixem un nou article a la "Llibreta del coach". L'entrenador de Sènior B, Jaume Pujol, aboca una bona dosi de matèria gris en aquesta reflexió sobre el privilegi de formar part d'un equip i sobre la importància d'un dels elements que sovint es mira amb por i desconfiança, com un càstig: la banqueta. 

La temporada 76/77 marcava el final de la meva etapa de minibàsquet. Aquell any 100 jugadors d’edat 10,11 i 12 anys participàvem en una competició local, 10 equips, cadascun amb el nom del color de les samarretes, entrenats i arbitrats per jugadors del club i taules de pares i junta. Buuuuf! Cada dissabte tarda hi havia un ambient molt sa, però competitiu al màxim, entre entrenadors i jugadors era una passada, recordo que el premi va ser fer una selecció de 12 jugadors, acompanyats pels entrenadors que havien portat els equips i participar a les 24 hores de mini bàsquet de Rubí. 

Quan ens van equipar de dalt a baix, samarreta, pantalonet i xandall amb els colors del club vaig començar a entendre que era afortunat, dels 100 jugadors només 12 vam gaudir d’aquest premi. D’aquests 100, a cistella gran en vam passar 24 i dels 24 a Sènior vam jugar 5 ó 6. I a categoria "Nacional" només 1. 

Fins a Sènior sempre havia hagut de jugar dos partits, amb els de la meva edat i amb els d’un o dos anys més grans. Jugava molts minuts tenint com a fita jugar amb l’equip Sènior del meu club. Hi vaig jugar 11 temporades i dues d’elles a Nacional.

En aquest camí, als 17 anys, quan vaig debutar a Sènior, vaig descobrir el que és un “pit stop a pista”: a la fórmula 1 en el “pit stop”, hi ha mecànics, directius, tècnics, material, etc. Per poder sortir a carrera no hi pot faltar de res, si t’hi quedes parat hi comencen a haver nervis, inquietuds, corredisses, cerca de solucions i si el cotxe no es mou, frustació general. L’objectiu del “pit stop” és fer-hi parada per sortir en condicions a pista, no és un lloc per fer-hi estada. 

La banqueta, el "pit stop"

El nostre “pit stop” és la banqueta, la qual hauria de ser un espai d’acollida, actiu, de recuperació, d’ajuda a pista, de reflexió i motivació per tornar al parquet si és necessari i en cas de no ser-ho ser útils i participatius en el desenvolupament de l’encontre. 

Com a entrenador sempre he tingut com a objectiu principal que el nostre “pit stop” no sigui un lloc d’aturada tècnica per a cap jugador que hagi fixat pel nostre equip.

El reglament mini-bàsquet i passarelle ja eviten que això passi. A partir del reglament Fiba la banqueta ha de ser el nostre “pit stop”, sense tot el que hi fa falta és impossible entendre que un equip sigui competitiu; primer i segon entrenador, metge, fisio, delegat, estadístic, 7 jugadors de camp, aigües, tovalloles, estadístiques, farmaciola.

Perquè el nostre “pit stop” de bàsquet té tant poc prestigi? Per què sembla que estar a la banqueta és un càstig?

Ens hem d’obligar entre tots a gaudir de la banqueta igual que de la pista, no és cap càstig ser-hi. Quants jugadors, tècnics, metges, fisios, delegats, estadístics, s’han quedat pel camí i no s’han pogut ni asseure?

Això sí, hem d’aconseguir que sigui un lloc per retrobar sensacions i no d’aturada tècnica. Què ens pot ajudar?:

  • Tenir un grup humà de jugadors compensat i pensat per a la competició.
  • Completar aquest grup amb tots els serveis que poden necessitar.
  • Evitar distància física entre els seients de l’equip tècnic i el primer jugador de banqueta.
  • Celebrar cada acció encertada, donar ànims i rectificar tècnicament cada errada de qui està a pista.
  • Estar actiu per mantenir o bé augmentar la intensitat si un jugador ha de sortir a pista.
  • Proposar solucions entre tots a l’equip tècnic si és necessari.
  • El jugador ha de demostrar interès en sortir a pista, aixecar-se ràpid, treure’s dessuadora o bé xandall amb rapidesa.
  • Donar la mà i preguntar el número de qui defensa o bé el lloc que defensa al company que surt de pista.
  • Generar sinèrgies i estímuls positius entre tots els integrants de la banqueta perquè aquesta estigui activa per poder afrontar els minuts de pista, tant en la protesta si és necessària, com en situacions d’eufòria com de dificultats.
  • Entre tots hem de prestigiar molt més la banqueta i els seus components, sense ella és fa molt difícil afrontar una competició amb garanties de complir objectius i gaudir de l’intent de la seva consecució.

 

Jaume Pujol és entrenador del Sènior B i Cadet C 

 
 
Llegir 2142 vegades Darrera modificació el Dimarts, 20 Desembre 2016 06:31

Amb el suport de:

logo curt                             FCBQlogo                                logo diba                               spalding                   

Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència. Si hi estàs d'acord apreta el botó per acceptar-ho. .